Textura discursiva

Un altre element característic del Tirant lo Blanc són els diferents registres lingüístics emprats pels personatges. D’una banda el llenguatge culte i retòric de la narració, de les descripcions o de les cartes i, d’una altra, els diàlegs i les converses de caire popular i jocós, que donen una rica textura discursiva a l'obra de Martorell.

La coexistència de registres d’índole diversa no desmereix la novel·la, ans al contrari, és un indici de modernitat i un senyal que l’obra trencava cotilles respecte dels tractats retòrics clàssics.

Així doncs, trobareu el llenguatge solemne de l’emperador o el galant dels cavallers, juntament amb l’erotisme i les facècies d’uns diàlegs que, pel grau d’atreviment expressiu, apunten l’estil i els temes de la literatura renaixentista.

Bodegó amb novel·les franceses i una rosa, de Vincent van Gogh

Procedència imatge: http://commons.wikimedia.org

Nosaltres partim d’una versió adaptada de Tirant lo Blanc, que no va ser escrita originàriament per Joanot Martorell. Ha estat elaborada amb vocabulari d’avui per apropar la història als lectors actuals. Tot i això, els canvis de registre també són presents.

Detecteu si els fragments següents pertanyen a un registre culte o popular:

1. «—Ai, llit! I qui us ha vist i us veu ara, que esteu sol, sense companyia, sense servir de res! ¿On és aquell que estava aquí quan jo somiava? I em va semblar que m’aixecava amb camisa del llit, i vaig acostar-me a aquell forat de la porta, i vaig mirar tot el que fèieu.»

1. Registre culte
2. Registre popular

2. «—Amor és condició natural a la naturalesa humana, perquè diu Aristòtil que totes les coses desitgen el seu semblant. I encara que a vós us sembli un cosa dura i estranya estar sotmès a l’amor, podeu creure de veritat que ningú no pot resistir-s’hi.»

1. Registre culte
2. Registre popular

3. «—Cavaller virtuós, em compadeixo molt de vós, pel mal que us veig passar, i per això us demano que em vulgueu dir quin mal o quin bé sent la vostra virtuosa persona. Perquè d’aquest mal jo per amor a vós me’n puc quedar la meva part. I si és un bé, jo estaré molt contenta que us el quedeu tot. Així que feu-me la gràcia de voler-m’ho dir de seguida.»

1. Registre culte
2. Registre popular

4. «—Ai, filla de mal pare! —va dir l’emperadriu—, això em dius? —I es va girar cap a l’emperador—: I vós, beneit, ¿per què voleu una altra dona, per poder anar-la tocant amb l’espasa plana, i no clavar-l’hi? ¡Mireu que mai cap donzella s’ha mort de tocar-la amb l’espasa plana!»

1. Registre culte
2. Registre popular

5. «¡I mentrestant, canteu belles sirenes, els mals tan grans que sentiu a la terra! ¡Canteu planyent la mort d’ell, que semblava un fènix entre els vius! ¡Que els animals udolin, que s’aturin els cants melodiosos dels ocells i que se’n vagin a viure a les selves deshabitades!»

1. Registre culte
2. Registre popular

6. «—Dama gentil, quina sort tinc que la primera que m’he trobat sigui la vostra mercè. Us estaria molt agraït si la vostra benevolència admetés el que us demanaré. Em tindria per un home venturós si la fortuna em fos tan favorable que em volguéssiu fer digne de poder-vos ser el servidor més proper, per bé que no en sigui digne ni m’ho mereixi, vista la gran bellesa, gràcia i dignitat que la vostra mercè posseeix.»

1. Registre culte
2. Registre popular

7. «Quan van haver estat una estona fent broma, la princesa va entrar al bany i va dir a Plaerdemavida que es despullés i que entrés al bany amb ella.

—Només ho faré amb una condició.

—Quina deu ser? —va dir la princesa.

Plaerdemavida va contestar:

—Que permeteu estar Tirant una hora al vostre llit, i que vós hi sigueu.

—Calla! Que ets boja? —va dir la princesa.»

1. Registre culte
2. Registre popular

• Quins trets lingüístics us han fet adscriure un fragment al registre culte o al popular? Per què?

Culte: lexic ric i especialitzat amb una sintaxi molt ben elaborada. També us del llenguatge subjectiu  i us de metafores i comparacions.

Popular: son propis del tracte familiar i d’amistat. Son bastant espontanis i presenta molts bulgarismes: (incorreccions).

• Obriu un document col·laboratiu i, entre tots, ompliu-lo amb els elements rellevants d’aquests dos estils i més exemples de la novel·la. Podeu seguir un model com aquest:

Exemple	Registre culte	Registre popular
«Entorn de les deesses seien totes les dones qui bé havien amat, així com fon la reina Ginebra, qui a Lançalot amà, la reina Isolda a Tristany, e la reina Penèlope qui a Ulixes amà, e Elena a Paris, Briseida a Aquil·les, Medea  a Jason, la reina Dido a Enees, Deiamira a Hèrcules, Adriana a teseu, e la reina Fedra, qui requerí a Hipòlit, son fillastre.» pàg. 141	El fragment correspon al registre culte perquè fa nombroses referències a personatges de la  mitologia clàssica i a personatges d’històries de la literatura de tradició artúrica. Està extret del capítol 189, que narra les grans festes que va ordenar l’emperador per als ambaixadors del Soldà.
«Com véu Plaerdemavida que no deia res, pres-se a dir: —Na nòvia, ¿com estau vós ara que no cridau ni dieu res? Par-me que ja us és passada la dolor i la major pressa de la batalla: dolor que et vinga als talons!, ¿no pots un poc cridar aquell saborós ai? Gran delit és com se ou dir a les donzelles, senyal és com tu calles, que ja t’has enviat lo pinyol. Mal profit te faça, si no t’hi tornes. Vet açí l’emperador que t’està escoltant si cridaràs, car te dubte que no et facen mal.» pàg. 159		El fragment correspon al registre popular. Pertany al capítol 220 en què tenen lloc les esposalles de Diafebus i Estefania. La nit que l’esmperador va donar la núvia al conestable, Plaerdemavida va posar cinc gatets a la finestra de la cambra on dormia la parella, perquè no paressin de miolar durant tota la nit. Aquesta burla de Plaerdemavida és motiu de broma, d’un llenguatge expressiu i col·loquial i de metàfores humorístiques.