- Casus belli
- Dels cavallers medievals, què en sabeu? Què significava ser cavaller i quins ideals representaven a l’edat mitjana?
L'accepció més pura pel mot “cavaller” és "persona que munta a cavall".
Servien al rei o a un altre senyor feudal com retribució habitual per la tinència d'una parcel·la de terres, encara que també per diners, com tropa mercenària. El cavaller era generalment un home noble, que havent servit al patge i escuder, després l'ascendien amb cerimònia els seus superiors al rang de cavaller. Durant la cerimònia l'aspirant acostumava a prestar jurament de ser valent, lleial i cortès, així com protegir als indefensos.
El títol sir o dame s'avantposa al nom, rere el qual col·loquen les inicials de l'orde de cavalleria.
Els cavallers havien jurat morir per la fe cristiana, pel seu senyor i per la seva terra.
Arran de la lluita contra els infidels, es creia que es podia arribar a ser sant servint amb les armes. Això va dur a la sacralització de la cerimònia d'armar cavaller i a la creació d'un cristianisme de guerra, del qual en sorgiran els templers
Sabíeu que per formar part de la cavalleria calia superar una sèrie de proves? I si en fem una per endinsar-nos en el món cavalleresc?
El cavaller János Hunyadi. Gravat de Johannes de Thurocz, Crònica dels hongaresos (1488)
Procedència imatge: http://ca.wikipedia.org
Procedència imatge: http://ca.wikipedia.org
- Esbrineu els noms de la llista següent que pertanyen a cavallers reals o ficticis, i aquells que corresponen a personatges històrics o literaris:
Ivanhoe
Serrallonga
Perceval
Galeás
Pere Quart
Amadís de Gaula
Ulisses
Faust
Don Quixot
Enees
Rotllan
|
Frankenstein
Lancelot
D'Artagnan
Curial
Sant Jordi
Xèniuss
Gawain
Ricard Cor de Lleó
Raskòlnikov
Gregor Samsa
Dràcula
János Hunyadi
|
cavallers reals o ficticis
|
personatges històrics o literaris
|
Reals: Sant Jordi, Ricard Cor de Lleó, János Hunyadi.
Ficticis: Ivanhoe, Perceval, Galeás, Amadís de Gaula, Don Quixot, Lancelot, Curial, Gawain.
|
Historics: Pere Quart, Enees, Serrallonga,
Literaris: Ulisses, Faust, Rotllan, Frankenstein, D’Artagnan, Raskòlnikov, Gregor Samsa, Dràcula.
|
Prepareu un cartell o una infografia amb text i imatges, en què representeu les fites d’un dels cavallers que més us hagi cridat l’atenció
- Ars amandi
A l’edat mitjana hi havia moltes maneres d’entendre i d’interpretar l’amor. Els discursos sobre el fenomen amorós són diversos i provenen d’àmbits com el filosòfic, el literari, el religiós o el mèdic.
S’han conservat nombroses obres al respecte, gairebé manuals d’instruccions, que indiquen pautes per tractar-lo, curar-lo, gaudir-ne, practicar-lo o abandonar-lo. En el pròleg ja us en vénen ressenyades algunes de les més importants.
Sort amb la pesca, de George Frederick Watts
Procedència imatge: http://commons.wikimedia.org
- Al rerefons del Tirant lo Blanc hi ha referències clàssiques sobre l’amor, que van ser font d’inspiració per a Joanot Martorell. Descrieu-les i relacioneu cada títol amb l’autor corresponent:
Històries troianes
Ars amandi
De amore
Tractatus de amorei heroico
El banquet
Remedia amoris
Decameron
|
Ovidi
Andreas Capellanus
Plató
Arnau de Vilanova
Boccaccio
Guido delle Colonne
|
Històries troianes: Guido delle Colonne
Ars amandi: Ovidi
De amore: Andreas Capellanus
Tractaus de amorei: Andreas Capellanus
Heroico: Arnau de Vilanova
El banquet: Plató
Remedia amoris: Ovidi
Decameron: Bocaccio
A l’inici us hem reproduït unes paraules d’Estefania, cosina i donzella de la princesa Carmesina, en què explica tres maneres d’amar.
Els discursos d’amor, tal i com heu llegit al pròleg del llibre que ens ocupa, es basaven en teories d’orígens variats i van calar de seguida en la literatura de l’època.
- Al fragment del poema LXXXVII d’Ausiàs March, que reproduïm a continuació, el poeta distingeix tres tipus d’amor en una classificació semblant a la d’Estefania. Amb quins mots qualifica les variants de l’amor i com són les relacions amoroses que implica cadascuna?
Tot entenent amador mi entenga,
puys mon parlar de amor no s’aparta,
e l’amador qu·en apetit se farta,
lo meu parlar no·m pens que bé comprenga.
Tres amors són per on amadós amen:
l’u és honest, e l’altre delitable;
del terç me call, qu·és lo profit amable,
per que·ls amants lurs amants no reamen.
Los dos hunits en nós se poden pendre,
si lurs dos fochs han loch en nós d’encendre.
Ars amandi: segons Andre Capella (3tipus): profitos, pur, mixt, viciós.
Medic: l’amor es com una malaltia. (Pensament obsesiu): perdua de gana, son, fins a tal extrem de morir-se.
Religio (discurs moral): el sexe i els petons es penat amb un acte de reveldia i despotisme. Tambe representa la provocacio.
Amb les descripcions sovint s’obté una primera impressió dels personatges. La literatura medieval, a més, seguia codis pautats pels tractats de retòrica. Per exemple, la descripció minuciosa de la donzella amada responia, generalment, a models estètics determinats per la tècnica de la descriptio puellae. Aquesta fórmula descriptiva consistia a detallar els trets físics de l’amada a partir d’un rostre, idealment, amb un cutis, uns ulls i uns cabells clars.
El naixement de Venus (fragment), de Sandro Botticelli
Procedència imatge: http://commons.wikimedia.org
Procedència imatge: http://commons.wikimedia.org
- A continuació us presentem quatre personatges de la novel·la. Llegiu els fragments amb atenció i deduïu qui és qui.
- El millor exemple per il·lustrar la tècnica de la descriptio puellae és l’1, el 2, el 3 o el 4? Justifiqueu la resposta.
El 3, sembla que lloa a la dona, la idealitza.
«[…] va despullar-se i va quedar amb unes mitges vermelles i un barret de lli. I encara que tenia una figura molt bella i ben formada, les mitges vermelles i el barret al cap la desfavorien tant que semblava un diable, i és veritat que qualsevol dona o donzella que veieu vestida així us semblarà molt lletja, per gentil que sigui.»
Viuda Reposada
2. «I el dia del combat es va posar la mitja i la sabata, i tots els que hi eren, quan veien allò, estaven admirats de l’excepcionalitat de les pedres fines que hi havia. Mai s’havia vist una sabata de cuiro tan rica. I en aquella cama no portava armadura, només en duia a l’esquerra, i semblava que ja estava bé. I sobre el casc duia quatre pals d’or, i a sobre el Sant Greal fet a la manera del que Galeàs, el bon cavaller, va conquerir.»
Tirant lo Blanc
3. «[…] estava admirat dels seus cabells, que resplendien, rossos, com si fossin madeixes d’or; separats en dues parts iguals per una clenxa de blancor de neu que passava pel mig del cap; i estava admirant encara les celles, que semblaven fetes amb pinzell, una mica aixecades amunt, sense una gran negror d’espessor de pèls, sinó perfectes per naturalesa; i encara estava més admirat dels ulls, que semblaven dos estels rodons que relluïen com pedres precioses, i que girava no pas de cop, sinó refrenats per fer mirades gracioses, i semblaven confiats en si mateixos; el seu nas era prim i afilat i ni massa gran ni massa petit, segons la gràcia de la cara, que era d’una blancor extrema de roses barrejades amb lliris; tenia els llavis vermells com el corall i les dents molt blanques, menudes i ben posades, i semblaven de cristall.»
Carmesina
4. «I la seva noble persona era tan gentil i ben formada, que, qui l’hagués vista així, hauria pensat que era una donzella amb tanta bellesa com es pogués trobar al món. I la seva filla Carmesina se li assemblava en moltes coses, però no en totes, en general, perquè ella, de jove, la superava.»
L’emperadriu
No hay comentarios:
Publicar un comentario