L’AMOR A TIRANT LO BLANCH
Poseu-vos les ulleres de visió medieval i calceu-vos les xiruques que marxem a Constantinoble!
TIRANT LO BLANCH (València 1490)
Edició castellana 1511. Impressió de Diego de Gumiel.
Procedència imatge: Lluís Vives http://www.lluisvives.com/portal/tirant/pcuartonivel.jsp?conten=imagenes&pagina=imagenes3.jsp&fqstr=1&qPagina=0&qImagen=0
«És costum que les donzelles de la cort presumim que ens amen i festegen. Tenim tres maneres d’amor, que són: virtuós, profitós i viciós. El primer, virtuós i honrós, és quan algun gran senyor, infant, duc, comte o marquès, que té molts mèrits i és un cavaller molt virtuós, si estima una donzella, per ella és un gran honor que totes les altres sàpiguen que ell dansa, o combat, o fa batalles per amor d’ella, i que fa actes d’honor, de renom i de fama. Ella ha d’estimar-lo perquè és virtuós i l’estima per amor virtuós. El segon amor és profitós. És quan un gentilhome o cavaller d’antiga nissaga i molt virtuós, ama una donzella i, fent-li regals, li fa fer el que ell vol. Ella només l’amarà pel seu profit. Tal amor no m’agrada perquè tan bon punt s’acaba el profit, l’amor s’afluixa. El tercer amor és viciós, quan la donzella ama el gentilhome o cavaller pel seu delit. Ell us convenç amb paraules molt agradables, que us donen vida per un any, i que, si van més endavant i us acaben portant al llit encortinat i als llençols ben perfumats, podeu estar-vos-hi tota una nit d’hivern. Un amor com aquest em sembla molt millor que cap dels altres.»
Joanot Martorell, Tirant lo Blanc. Episodis amorosos. Barcelona: Educaula, 2012
«Els amors de Tirant i Carmesina, així com els d’altres parelles de la cort grega, s’interfereixen en la novel·la amb les narracions guerreres, i fa l’efecte que Martorell ha volgut alternar les dues temàtiques per tal de mantenir més suspesa l’atenció del lector, cosa en la qual ha reeixit plenament.»
Martí de Riquer, Aproximació al Tirant lo Blanc. Assaig, 8. Barcelona: Quaderns Crema, 1990
Les activitats que es proposen en aquest document us ajudaran a entendre els discursos i els codis de comportament utilitzats per expressar el sentiment amorós en aquella època. Potser, en un primer moment, semblen forçats, llunyans o encartonats, però a mesura que us endinseu en el curs dels amors de Tirant i Carmesina, de Diafebus i Estefania o d’Hipòlit i l’emperadriu, descobrireu fins a qui punt el batec d’un cor que estima no està sotmès al temps.
L’amor i els llibres sempre s’han avingut. La literatura trobadoresca, les novel·les de cavalleries, els tractats filosòfics o les llegendes i els contes populars estan farcits d’enamorats i d’enamorades amb més o menys fortuna, de matrimonis venturosos, de consells per aconseguir el beneplàcit d’una dama o de remeis per suportar els paranys del sentiment amorós.
El repte d’un llibre clàssic com Tirant lo Blanc serà, doncs, conquerir-lo i deixar-se emportar.
Mapa Imperi Bizantí s. XV
Procedència imatge: Heers, J. (1984). Historia de la Edad Media. Labor Universitaria. Barcelona (3a edición corregida).
